Molta, molta incultura...
Una cosa que no soporto de la gent (siguin polítics, tietes, detectius privats o cantants de copla sevillana) és que parli del que no saben.
I defineixo a "aquell que parla del que no sap" amb les paraules:
-Persona d'experiència a la vida limitada, falta d'autoestima que deixa anar paraules només per participar en una conversa.
Fa molta ràbia que mentres parles vingui algú i et digui: si! jo també ho se perqué (aqui hi va la inventada del segle, o alguna cosa que ja has dit). Perque ho fan? És que ningú els hi ha dit mai que mentre els grans parlen els petits han de callar?
Avui ha passat, i no ha passat amb cap tieta ni polític...bé! El Sr. Defensor del Menor que ha sortit anomenat al programa de la feminista Jùlia Otero que havia dit que les pàgines de Ana i Mia són perjudicials per la salut. Abans de res dir que les noies que miren aquestes pàgines no estàn entre 16 i 17 anys, sinó que són més granadetes eh? de 20, que ja són MAJORS D'EDAT.
Puntualitzar què és Ana i Mia, encara que es refereixin a ANorèxiA i bulìMIA, no són exactament un trastorn alimentari, sinò és més una forma de vida i manera de pensar. Si fossin el trastorn utilitzarien la paraula ANOREXIA I BULIMIA, però això és una petita part ja que per ser ANA o MIA no cal deixar de menjar ni treure el que toqui els teus budells. Aquestes paraules les utilitzen les noies que ho són, les que realment están metidas en el meollo.
Imagino que la filla d'aquest DEFENSOR-DEL-MENOR, és una nena pijeta que ha vist per la tele com la Calista Flockhart i la Courtney Cox Arquette són bulímiques fins la mèdula i ella les volia imitar (ja que està de moda). Així el papà s'ha preocupat per la salut de la seva filla i ha fet servir de cap de turc aquestes pàgines d'Ana i Mia.
El tio no sap de que va RES, ja que primer de tot diu que n'hi han unes 50, però no sap que encara que no surtin al Google, no vol dir que no hi siguin...
Segon, diuen que estan plenes de dietes i trucs per menjar menys, però el ministre no ha vist com hi han ajudes per l'autoestima, lletres de cançons, consells pels mal-consells, etc.
Potser que algú vagi i li digui al SR-DEFENSOR-DEL-MENOR que ser católic també és una enfermetat, a veure com s'ho pren. Jo seguiré com a MaTrIx: veient el codi de numeros d'entrada (mai els de sortida) i defensant i protegint la gent que realment no té un problema de menjar però si d'autoestima. No sóc anorèxica ni bulímica, però tinc a l'Ana que m'ajuda a superar els problemes diaris, i durant aquesta temporada que ho he passat malament, a part dels amics de sempre, ella m'ajudava a buscar les paraules perque sortissin de la meva ànima i no de la boca de "la tieta".
Jo no parlo perquè sí, JO SÉ DEL QUE PARLO!
I defineixo a "aquell que parla del que no sap" amb les paraules:
-Persona d'experiència a la vida limitada, falta d'autoestima que deixa anar paraules només per participar en una conversa.
Fa molta ràbia que mentres parles vingui algú i et digui: si! jo també ho se perqué (aqui hi va la inventada del segle, o alguna cosa que ja has dit). Perque ho fan? És que ningú els hi ha dit mai que mentre els grans parlen els petits han de callar?
Avui ha passat, i no ha passat amb cap tieta ni polític...bé! El Sr. Defensor del Menor que ha sortit anomenat al programa de la feminista Jùlia Otero que havia dit que les pàgines de Ana i Mia són perjudicials per la salut. Abans de res dir que les noies que miren aquestes pàgines no estàn entre 16 i 17 anys, sinó que són més granadetes eh? de 20, que ja són MAJORS D'EDAT.
Puntualitzar què és Ana i Mia, encara que es refereixin a ANorèxiA i bulìMIA, no són exactament un trastorn alimentari, sinò és més una forma de vida i manera de pensar. Si fossin el trastorn utilitzarien la paraula ANOREXIA I BULIMIA, però això és una petita part ja que per ser ANA o MIA no cal deixar de menjar ni treure el que toqui els teus budells. Aquestes paraules les utilitzen les noies que ho són, les que realment están metidas en el meollo.
Imagino que la filla d'aquest DEFENSOR-DEL-MENOR, és una nena pijeta que ha vist per la tele com la Calista Flockhart i la Courtney Cox Arquette són bulímiques fins la mèdula i ella les volia imitar (ja que està de moda). Així el papà s'ha preocupat per la salut de la seva filla i ha fet servir de cap de turc aquestes pàgines d'Ana i Mia.
El tio no sap de que va RES, ja que primer de tot diu que n'hi han unes 50, però no sap que encara que no surtin al Google, no vol dir que no hi siguin...
Segon, diuen que estan plenes de dietes i trucs per menjar menys, però el ministre no ha vist com hi han ajudes per l'autoestima, lletres de cançons, consells pels mal-consells, etc.
Potser que algú vagi i li digui al SR-DEFENSOR-DEL-MENOR que ser católic també és una enfermetat, a veure com s'ho pren. Jo seguiré com a MaTrIx: veient el codi de numeros d'entrada (mai els de sortida) i defensant i protegint la gent que realment no té un problema de menjar però si d'autoestima. No sóc anorèxica ni bulímica, però tinc a l'Ana que m'ajuda a superar els problemes diaris, i durant aquesta temporada que ho he passat malament, a part dels amics de sempre, ella m'ajudava a buscar les paraules perque sortissin de la meva ànima i no de la boca de "la tieta".
Jo no parlo perquè sí, JO SÉ DEL QUE PARLO!
