« Home | Molta, molta incultura... » | El món d'avui » | MAYBE I’M AMAZED » | Murphy està de vacances » | Da Vinci y la salvación » | Duele la primera vez?(el primer dia d'universitat)... »

viernes, junio 11, 2004

Vacances merescudes

Ja s’han acabat els exàmens i això significa que l’últim més l’he passat MOLT MALAMENT, patint, suant, plorant i volent deixar d’estudiar i posar-me a treballar en un McDonalds o una altra cadena de menjar ràpid, perque el món laboral, i en concret el del disseny, està molt malament. Total, què són 5 anys pagant una universitat privada si acabaré treballant en un Pans&Co igualment? I NO, no sóc pas una màrtir.
Aquest matí me l’he passat mirant “Ciudad de Dios”, una película Brasilera molt bona, però que no he pogut disfrutar ja que encara guardo aquella tensió a dins que va dient: “tens feina, perque no fas alguna cosa de profit?”. Però sóc incapaç de pensar passivament sense que se’m desvii la vista als apunts una mil•lèsima de segon, no puc no puc no puc!! Inclús els he ordenat en carpetetes i els he passat una mica a net. Si, es veu que de tan mirar-me’ls i resumir-los els he agafat afecte i tot.

Tinc tan de temps lliure que inclús he tingut temps de desmaiarme, esquinçar-me el turmell (altre cop!) i aprendre’m el ball que fa en al vídeo de Fatboy Slim de “The weapon of choice” en Christopher Walken , una faceta desconneguda seva fins al moment.

A part tinc a en Marc jugant a Mallorca tot el cap de setmana la Copa del Rei de hoquei en línia. Però ja em va bé tenir als amics ocupats sinó amb mudances, viatges o arreglant armariets de cuina, així com que aquesta setmana que ve hi ha entregues de treballs els podré acabar millor i més descansada.

El meu Àngel de la guarda, en Murphy, em demana un descans, ho noto. Més que res perquè em xiuxiuejava les respostes d’art, sinó no entenc com ho he aprobat. I ara amb el desmai i el gran espectacle que vaig muntar crec que m’intenta dir que aquest estiu fara moooolta calor. Així que li dedico un aplaudiment a ell i a tots els meus amics que m’han donat suport aquest últim mes:

- Beneurats els que m’han portat amb cotxe (amb o sense aire acondicionat)
- Beneurats els que m’han netejat els exercicis de dibuix tècnic
- Beneurats els que m’han donat suport
- I sobretot... beneurats els que han suportat el meu mal humor a causa de l’estress

1 Comentarios:

Blogger Sky Captain said...

És una autèntica llàstima que la meva amiga preferida es dediqui amb cos i ànima a creure que no val per res i que acabarà treballant en un Pans & Co, després d'haber-se gastat un dineral en una carrera de disseny que de ben segur li potenciarà el talent innat que té i que no sap que té. Naturalment, un cop llegit el meu post, em trucarà i em fotarà bronca, com fa sempre, però és que les opinions no es poden discutir, sino que existeixen i prou. Un talent sense límits només pot ser reduït a cendres per una imatge negativa i faltada d'autoestima d'un mateix. No deixis que et passi... Porque tu lo vales ;)

2:04 p. m.  

Publicar un comentario

Links to this post:

Crear un enlace

<< Home