El nuevo Estatut

Habemus Estatut!

No es el Estatut que me gustaría.
A los catalanes siempre nos toman por tontos.
Siempre pagamos las incompetencias de nuestro presidente.
Para decirlo "clar i català": Una cosa es el victimismo y protección que se hace del catalán, y lo demás es el ataque recibido solo por unos papeles que ni a nosotros nos interesan, simplemente decimos que si para (como siempre) agachar la cabeza y no tener más complicaciones. Somos unos cagaos.

Como me decían, es el Estatut de 30m2.
El texto está en catalán, pero creo que se entiende...
Es un poquito radical, pero si mi amigo Quico me lo manda, es que debe ser bueno.


Fent i desfent, aprèn l’aprenent.

Vius en un pis petit, fosc i ple d’humitats. Vé un arquitecte, un
promotor, o qui sigui, i t’infla el cap dient que allò no és
manera de viure, que per salut física i mental, et convé un pis
espaiós, lluminós i eixut. I que te’l pots permetre, que ell te’l farà, i
patatim, i patatam. T’ho creus. Ho veus. T’escalfes i dius:
què carai, téns raó. Me’l mereixo, me’l puc permetre. Doncs som-hi.
Fes-me’l.

L’arquitecte triga dos anys a fer-te els plànols, perquè
s’ha de discutir tot, surten problemes, etcètera. Però al final
queden uns plànols que s’assemblen molt al què
t’havien promès. Fantàstic.
Endavant. Comencen les obres. Comencen les pegues. Al final,
no saps com, ni perquè, entre les xapusses del paleta, del lampista,
del guixaire i de l’etcètera, queda un pis petit, fosc i ple d’humitats.
Això si: nou de trinca.

Solució A: com que ja t’havies escalfat, dius que si, que
val, que pagues i te’l quedes. Total, és una mica millor que el que
ja tenies, i és nou.

Solució B: T’emprenyes, els dius el nom del porc a tots,
però pagues, te’l quedes i maleeixes el pis nou però petit, fosc
i humit, cada dia que hi vius.

Solució C: t’emprenyes i dius: no és el què m’havieu promès.
Torneu-lo a fer, o arregleu-lo fins que quedi com als plànols. Que
per tenir això, ja estava bé com estava.

El cas de l’Estatut és el mateix. Ens escalfen el cap, ens
convencen que amb el què tenim no anem enlloc, que ens cal solucionar
urgentment el finançament, la gestió dels aeroports i el
reconeixement nacional, que són tres vergonyes que no es poden
aguantar més, i després de dos anys de treballar-hi surt una
cosa força arreglada que és l’Estatut del 30 de setembre. Els
plànols de la casa.
Fins aquí, fantàstic.

Comencen les obres i comencen les retallades. Ni finançament, ni
aeroports, ni reconeixement nacional. Això si, hi ha excuses
per tot i insisteixen que la feina està molt ben
feta i que el text, com a mínim, és nou.

Tenim tres opcions.

Opció A: votar que si, perquè s’acabi el mareig.
Opció B: votar nul, que és com votar que si, però amb pataleta.
Opció C: votar que no, i que hi tornin fins que surti tal
com estava als plànols. I no cal que tornin a fer-lo de cap i de nou:
el del 30 de setembre ja està prou bé. Els plànols ja ens agradaven.
El què cal és que el tornin a negociar amb en Zapatero, i aquest
cop sense deixar-se afaitar.

Que això vol dir que ens podem quedar sense el pis nou, encara que
sigui humit, petit i fosc, i ens haurem de conformar amb el
pis vell, humit, petit i fosc?
Doncs ens hi quedem una temporada més.

Però com a mínim, ens queda el cuquet, les ganes i els estalvis
per fer-nos un pis nou. I ja hi haurà qui tindrà cuques, ganes i
ofici per fer-nos-el. Fins que sigui lluminós, espaiós i eixut.
Encara que haguem de canviar cinquanta vegades d’arquitecte, de
lampista, de guixaire i de manobres.

I ells que diguin el què vulguin. Però no oblidem mai que
els polítics són els paletes, manobres i lampistes a qui
encarreguem la feina, però que la casa és nostra.


Jaume Esquius. Guionista.
Jaumesquius@yahoo.com


PD: Elecciones anticipadas, pero YAAA!! Mas al paredón! Maragall a la calle! Arrgg!! Quico for president!!


AUDIO: Sopa de Cabra - Mai trobarás.mp3 No me gusta el grupo, me encanta la letra